Corriente Marxista Internacional

La indignació per les causes de l'accident de metro del 3 de juliol, i per l'actitud supèrbia i la fatxenderia del conseller García Antón i dels governants del PP, s'ha expressat en concentracions espontànies, fòrums d'opinió i gairebé en qualsevol cantó de València i la seua zona metropolitana. Després d'entrar en contacte en vàries concentracions, unes quantes persones (alguns d'ells de plataformes de veïns, associacions d'estudiants i polítiques) ens vam reunir el dijous 13 i vam decidir formar aquest comité obert a totes les persones (i associacions d'esquerres) disposades a que la tragèdia del 3-J no quede en l'oblit i a aconseguir uns transports i en general uns serveis públics segurs i de qualitat. Davant les famílies obreres i els joves de València manifestem:

1- Davant tota l'allau d'informació, queda absolutament clar que l'accident de metro del dilluns 3 de juliol haguera sigut totalment evitable, si Metrovalencia comptara amb els mitjans necessaris i la plantilla suficient. La dificultat del recorregut de la línia 1, les roïnes instal•lacions, el pèssim manteniment d'uns combois antics, la insuficient formació rebuda per almenys alguns conductors (la víctima a soles va tindre 14 jornades de pràctica) la pressió cada vegada major per a allargar la jornada i acurtar els descansos, la inexistència de sistemes de seguretat efectius (en primer lloc, de l’ATP), el meyspreu continu a les denúncies i demandes dels treballadors respecte a la seguretat, són tots factors de risc que en conjunt van provocar aquest enorme desastre. Amb una simple balisa de 3.500€ s'haguera evitat l'accident.

2- La causa ha sigut la discreta però incessant desinversió en el metro i en la resta de transport públic. Una segura i digna xarxa de metro, una bona flota d'autobusos urbans i interurbans, per a tothom i no sols per als habitants de les zones més luxoses, no llueix tant com actuacions faraòniques en la Ciutat de les Arts i les Ciències, la visita del Papa o la Copa de l'Amèrica. En general, durant ja molts anys el PP ha rebaixat considerablement la qualitat dels serveis públics (sanitat, ensenyament, transports, recollida de fem, atenció a la tercera edat i salut mental), moltes vegades a través de la privatització i el retall de plantilla. La majoria de la societat, que som famílies humils, de treballadors, som el perjudicats, mentre els polítics responsables, constructors, immobiliàries i en general els grans empresaris s'han forrat a costa dels diners públics.

3. És necessària una mobilització massiva dels treballadors i els joves del País Valencià. Ja està bé de que els nostres recursos siguen utilitzats en benefici d'una minoria i no de la majoria de la societat! No confiem més en paraules, només podem confiar en la lluita. La resposta a aquesta massacre dels dirigents de les principals organitzacions d'esquerres, i en primer lloc dels sindicats del metro, ha sigut massa tèbia i lenta. Hem de pressionar per a que aquestes organitzacions servisquen per a allò que van ser creades, per a lluitar. Al mateix temps, hem d'organitzar-nos, us animem a participar al comité. Aquesta lluita no pot quedar-se en accions simbòliques, hem de demostrar que les famílies obreres afectades per la desinversió en els serveis públics som majoria. Proposem com a reivindicacions:

- Dimissió immediata de García Antón. Justícia i càstig als culpables.

- Investigació pública, amb participació dels treballadors del metro i dels afectats, del succés i de totes les deficiències del metro. Pla d'inversió massiva. Instal•lació immediata de l'ATP (sistema de frenada automàtica) en la línea 1. Millora de la formació dels conductors, substitució dels combois antics, reducció de la jornada laboral i augment de la plantilla.

- Els recursos de l'Estat, per a les necessitats socials, i no d'una minoria. Serveis socials públics al 100%, de qualitat i segurs.

4- Considerem que la millor forma de garantir aquests punts és fent fora el PP de la Generalitat i els Ajuntaments que governa. Però no sols això. Aquesta tragèdia demostra de forma brutal quant val la vida de l'obrer en el sistema capitalista. Se'ns reprimeix i se'ns massifica en barracons quan som joves, ens exploten més i més en les empreses, ens acomiaden quan trauen més beneficis especulant amb els terrenys, i fins estaríem matant i morint en Irak, si no ho haguérem impedit amb la lluita. Cal canviar la societat de dalt a baix, cal lluitar per un socialisme genuí, on les necessitats de la majoria de la societat siguen llei.

correu: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. Telfs. provisionals : 96-360 02 19 i 630-94 51 03


Nueva página

Para mantenerse al día con nuestras actualizaciones, por favor visite nuestra nueva página en luchadeclases.org